dimecres, 15 d’octubre del 2008

De canals i atermenaments...

Darrerament hem assistit a un procés força lamentable que ha afectat a una munió de propietaris de la Marina d’Empuriabrava (prop de 5000). Es tracta de l’acte d’atermenament o de delimitació, agafeu el nom que més us agradi, del domini públic maritimoterrestre, portat a terme pel ministeri de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Com és que un procés com aquest, en què l’Estat marca les seves possessions, en virtut d’una legislació que ningú d’aquí té clar que sigui d’aplicació, s’ha iniciat ara i no abans? Empuriabrava té més de quaranta anys d’existència, i precisament ara és el moment de portar a terme un acte com aquest? Què ha passat aquí? Qui en surt beneficiat de tot això, a part de l’Estat?

En aquests moments, encara és l’hora de què algun responsable (o irresponsable) polític ens doni les explicacions corresponents. De totes maneres, només hem de fer un repàs a l’hemeroteca i veurem com han anat evolucionant els fets i trobarem les coincidències de tot plegat si llegim entre línies les declaracions fetes per alguns d’ells. Anem a veure...

És casual, o no, que faci aproximadament un any, que s’hagi engegat, per part de la concessionària, el procés de legalització de la Marina i la constitució de la comunitat d’usuaris d’aquesta? No sé... però aquesta qüestió ens podria aproximar a la resposta al que s’ha plantejat abans respecte als beneficiaris de tot plegat.

I això perquè... ? Aquí és on entrem en el terreny de les competències. Sembla ser, que la competència en matèria de ports va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya l’any 1981. En l’acta de traspassos corresponent hi figuraven, entre d’altres, la Marina d’Empuriabrava. Així doncs, si tenim clar que és competència de la Generalitat, la legislació aplicable en aquest cas és la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, juntament amb la seva normativa de desenvolupament, concretament el Decret 17/2005, anomenat Reglament de Marines Interiors de Catalunya. Aquest darrer parla de “franja de servei nàutic” i no de “domini públic”. I deixa ben clar en la seva Disposició Transitòria Segona, el següent:

“En les àrees ja consolidades per l'edificació, es respectaran les situacions derivades del planejament urbanístic vigent i de les llicències atorgades pels ajuntaments abans de l'aprovació de la Llei de ports i, per tant, quan per l'estructura de les parcel·les o per les seves dimensions no sigui possible, no es preveurà la franja de servei nàutica prevista en l'article 26. En aquests casos caldrà, no obstant, garantir el compliment, de manera alternativa, de les finalitats pròpies d'aquesta zona de servei.”

L’article 26 d’aquest reglament afirma que:

“La franja de servei nàutic comprèn els terrenys confrontants amb els canals, amb les respectives dàrsenes, reclaus i entrants de parcel·la, en una franja de 6 metres d'amplada, a comptar des de la vora del canal o moll.”

I algú és preguntarà, i quin dubte hi ha davant de tot això? Doncs que hi ha qui diu que per sobre d’aquesta legislació, preval la Ley de Costas de 1988. Aquesta llei és la que parla de domini públic i marca una delimitació mínima de sis metres al voltant de tot allò que limiti amb l’aigua.

Així doncs tenim un conflicte de competències que segurament hauran d’acabar resolent els tribunals.

Però tornem als beneficiaris de què parlàvem abans. Si s’acaba determinant que la competència és de l’Estat tindrem 264.000 metres quadrats del municipi afectats (6 metres d’amplada per 44 quilometres de llargada). En canvi, si preval la legislació catalana que s’ha esmentat abans només seran aproximadament uns 35.200 metres quadrats els afectats.

I davant de tot aquest procés, quin paper ha jugat el nostre Ajuntament? Tornem a fer un repàs de l’hemeroteca i comprovarem que al principi donaven per bona la primera interpretació i deien que,

“...el fet que l’Estat faci l’atermenament respon a una llei superior i és inevitable. Ens agradi o no, s’ha de fer, però serà més suau que a Santa Margarida. Això és una marina artificial i Costes deixarà franges de només 6 metres... ” (Julian Genovés, El Punt, 4/08/2008)

I afirmaven això sabent que aquesta interpretació és totalment desfavorable als interessos del veïns d’Empuriabrava. Doncs com és que no s’han oposat radicalment, des del principi, i no ara, a aquest acte del ministeri? Potser si fem memòria recordarem a on van presentar l’actual pacte de govern... Al Club Nàutic d’Empuriabrava. Si tenim en compte la vinculació d’aquest local amb la concessionària, podrem deduir la resposta a la pregunta anterior.



No hi ha comentaris.

El Bloc de Xavi Sanllehí es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contràries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. El Bloc de Xavi Sanllehí no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè entén que són responsabilitat exclusivament seva. El Bloc de Xavi Sanllehí tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través d'aquest bloc.

Publica un comentari a l'entrada