El divendres passat vam assistir tota la família a un acte que feia molts anys que desitjàvem, la recuperació pública de la memòria històrica de l'avi, Manuel Brunet i Solà. Aquest acte, organitzat per la Universitat de Girona, comportava la formalització de la donació que fèiem a la Universitat de tot el fons bibliogràfic de l'avi. Més d'un miler de volums, molts d'ells dedicats pels diferents autors, una gran quantitat de cartes i alguns manuscrits inèdits. Això no ens va costar gaire decidir-ho. Vam creure que d'aquesta manera es podria donar a conèixer l'obra i el pensament de l'avi. I així va ser. La Biblioteca de la UdG es va emplenar d'assistents i la premsa se'n va fer un bon ressò.Amb aquest fet hem aconseguit el que durant molts anys havia sentit explicar a la meva mare. Era una llàstima que l'avi hagués quedat en el més absolut oblit. Era molt injust. Pel fet que en ell, simplificant molt, coincidissin tres etiquetes com catalanisme, conservadorisme i catolicisme, fos perseguit per uns i pels altres arrel de la guerra civil espanyola. Després, ja amb la democràcia restaurada, tampoc va ser recordat ja que no encaixava en els postulats majoritaris de la intel·lectualitat del moment.
Ara, i gràcies a Modest Prats, a Xavier Pla, a Francesc Montero i a la Universitat de Girona, l'avi figurarà en el lloc que li pertoca, com un dels pensadors catalans més importants que ha tingut el segle XX.
Si voleu aprofundir en la biografia de l'avi, consulteu la Viquipèdia.
No hi ha comentaris.
Publica un comentari a l'entrada