dimecres, 9 de juliol de 2014

Entrevista del setmanari l'Empordà a l'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí

Xavi Sanllehí al costat de la bandera de Catelló d'Empúries
Xavier Sanllehí Brunet (Figueres, 1962). Llicenciat en Psicologia. És alcalde de Castelló d'Empúries en representació de CiU. Governa en coalició amb els grups municipals d'UDEM, IPM i SI. També és el president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

«El gran sacrifici econòmic que hem fet ha servit d'alguna cosa»

«Empuriabrava tindrà el millor aeròdrom de paracaigudisme del món»


Vostè presideix un govern molt divers, amb el suport de diverses formacions polítiques. Quin balanç fa de la feina feta fins ara en aquest mandat?
El nivell de compliment és altíssim. Molts projectes s'han materialitzat. Vam fer un contracte amb la ciutadania que era un resum del programa electoral. Hi havia deu punts. Un dels més importants era reconduir la situació econòmica i ho hem aconseguit en el termini de dos anys. Evidentment, han calgut molts sacrificis, molts esforços en el marc global d'una crisi molt seriosa. Aconseguir tancar el 2013 amb bons números fins i tot ens ha sorprès a nosaltres mateixos. Ens en sentim molt satisfets perquè veiem que el gran sacrifici econòmic de la primera part del mandat ha servit d'alguna cosa. Tots teníem dubtes, pensàvem que potser ens estàvem passant, però quan mirem enrere ens adonem que si no ho haguéssim fet així, encara ara no ens hauríem recuperat.

Tan greu era la situació?
Partíem de la liquidació del 2010, amb un dèficit d'uns 3,5 milions d'euros amb un pressupost d'entre 18-20 milions d'euros. Brutal. La fòrmula aplicada per a redreçar la situació ha estat treballar amb els ingressos. Vam crear una nova unitat de recaptació reforçant l'àrea econòmica, l'únic departament que va créixer en el capítol de personal. A partir d'aquí, vam buscar ingressos alternatius, d'aquí ve la zona blava, la publicitat a la via pública, entre altres aspectes que han permès entrar nous recursos econòmics més enllà dels normals que té un ajuntament. No hi ha alternativa: ho puges impostos –fa dos anys que els tenim congelats–o busques ingressos alternatius. També cal destacar una bona gestió de la morositat, hi hem treballat molt. Només vam apujar l'IBI, el primer any, un 5%, un percentatge gens desorbitat. No hem pujat la pressió fiscal sobre els castellonins aquests dos darrers anys, hauria estat un error fer-ho.

Com ha afectat la crisi econòmica general a un municipi rural i turístic com el seu?
Crec que hem tingut una mica de sort, no hem quedat tan afectats com altres zones de Catalunya. No podem dir que les temporades turístiques darreres ens hagin anat molt i molt bé, però sí que ens ha anat bé una cosa: se'ns ha mantingut l'impost de construccions –si ho comparem amb el 2007, no, és clar–, hem anat fent amb llicències d'obres interessant si importants. Vol dir que s'ha fet obra major. Sobretot a l'àmbit d'Empuriabrava, la construcció no ha quedat a zero, com en altres llocs.Aquests dos últims anys gairebé hem doblat el que havíem pressupostat d'ingressos d'impost de construccions.

Un bon indicador econòmic.
Vol dir que la construcció ha anat fent. Hi ha hagut obra menor, rehabilitació, reformes... però en obra major hem pogut comptar amb el paper importantíssim dels clients francesos i russos.Els francesos han anat fent coses. Els russos són molt potents, queda clar que els hi agrada Empuriabrava i Castelló. Fan unes operacions interessants. Alguns compren dues parcel·les edificades, a tocar un canal, tiren les dues cases a terra i en fan una de sola. Acompanyant aquest fet hi ha les plusvàlues. Hi ha un moviment de compra venda gens menyspreable, sense arribar a les xifres de les èpoques bones d’abans de la crisi, però els números són molt bons. Hem trencat les expectatives que teníem en els pressupostos. Per posar una dada: si havíem previst ingressar 700 mil euros de plusvàlues, hem cobrat 1.400.000 euros. Hem doblat.

Cal atribuir-ho a l'atractiu del municipi o hi ha altres factors a tenir en compte?
Castelló d'Empúries té l'atractiu que té, no el descobrirem pas ara, però aquestes bones xifres econòmiques es deuen més a Empuriabrava. Passa el mateix a Roses. La Costa Brava nord és un món diferent. En parlo amb la Montse Mindan, l'alcaldessa, o amb l'Ernest Ruiz, l'interventor, amb qui tinc molt bona relació. A ells els hi passa amb els francesos, a nosaltres també, amb l'afegit dels russos. Els francesos tenen una ruta clara: La Jonquera, Figueres, Empuriabrava i Roses. I, si parlem de quantitat, d'aquí no surten. Quan en parlo amb l'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, ja em diu “de francesos no ens en vénen gaire”. Parles amb en Jordi Cordón de Torroella de Montgrí, i ja menys, i amb en Joan Giraud de Platja d'Aro i ja et reconeix que no en veuen ni un. I a nosaltres, a l'eix que he dit, el comerç ens l'aguanta el client francès. L'eix N-II-C-260 té aquest atractiu per la seva proximitat fronterera.

I que per molts anys sigui així, alcalde.
I tant. El fenomen francès ens ha aguantat una certa dinàmica econòmica, no només de temporada, sinó de tot l'any. Els veïns del nord que no han patit la crisi han trobat moltes oportunitats de compra a casa nostra quan han vist que aquí baixaven els preus dels solars, dels apartaments i de les cases. Han dit, “ara és la meva”. El fenomen rus i dels seus països veïns és també molt interessant, com he dit abans. S'han sentit molt atrets pels canals d'Empuriabrava i han comprat finques que, en la majoria de casos, no havien pas baixat de preu. Els hi agrada Empuriabrava, els canals, tenir-hi casa i barca.

I aquesta remuntada econòmica en temps de crisi, com afecta el poder inversor del seu ajuntament?
Aquest 2014 és quan hem pogut fer un pressupost d'inversions potent, de cap a quatre milions d'euros. En els dos anys anteriors, pràcticament, va ser zero o de supervivència. Difícil, doncs, poder complir el programa electoral. Sí que ho hem fet perquè, malgrat no poder invertir, hem dut a terme accions que ens han permès activar serveis importants. Quan parlo del programa no distingeixo dels objectius dels diferents socis que formem el govern. Per exemple, la creació de l'Escola Nàutica mitjançant un cicle formatiu ha estat una realitat incontestable. Quan es va plantejar el tema, teníem damunt la taula fer un edifici, equipar-lo... i això era impossible. Vam dir, no ho podrem fer mai.Per sort, vam poder negociar amb Rio. Les crisi són oportunitats. Ells tenien una nau, totalment equipada per a fer i reparar barques. Vam arribar a un acord de lloguer i l'Escola ha tirat endavant amb resultats molt satisfactoris. Era una reivindicació formativa del sector que hem pogut resoldre. Després ha vingut el viver d'empreses Emprèn. Era una altra assignatura pendent que hem pogut resoldre amb la crisi. Volíem fomentar la recuperació econòmica municipal, però també l’empresarial de la vila. Si no tens calés, no fas res. Teníem una llar d'infants que no podíem obrir per falta de mainada i que ens ha anat bé per acollir la seu d'Emprèn. Els primers resultats obtinguts són molt satisfactoris.

Vostè reconeix que la zona blava no només és per a la regulació circulatòria, sinó també per a crear nous ingressos al calaix municipal.
No ho hem amaga tmai. Com he dit abans, era això o augmentar la pressió fiscal. Hem reconegut que el primer any de la zona blava era millorable i, enguany, hem ampliat molt el ventall de preus i abonaments per tal que tothom trobi el que més li convé. El model que vam agafar el primer any era el d'altres poblacions, no teníem experiència prèvia a Empuriabrava. No hem d'oblidar que també hi ha aparcament regulat al nucli antic. Per replantejar el 2014 hem negociat amb la concessionària, que té contracte en vigor. Al final, ens hem quedat amb un cànon de 346.000 euros i hem pogut recollir quasi tots els suggeriments rebuts per a millorar la situació. Pel que em diuen i estic sentint, les coses van a millor i les queixes han disminuït moltíssim.

Fins i tot crec haver sentit que hi havia una novetat que ningú més tenia. És cert?
L'empresa concessionària gestiona més de mig milió de places a tot l'Estat espanyol. Castelló és el primer municipi que gaudeix d'un ventall tan ampli d'abonaments. No n'hi ha cap més. Reconec que hi ha hagut crítiques i que una part del sector comercial diu que la zona blava ha afectat la seva caixa. Personalment, considero que allò que afecta el comerç és la crisi. Si vols anar a comprar a una botiga o vols anar a dinar a un restaurant, l'últim que et planteges és si hauràs de pagar o no. Triaràs un restaurant pel tracte, el menú... el mateix passa amb les botigues. Per exemple, ningú deixa d'anar a comprar a les botigues de Platja d'Aro perquè ha de pagar l'aparcament. I a Figueres, igual. Perquè hauríem de ser diferents? Algú deixa de venir a Empuriabrava perquè ha de pagar aparcament? Em resisteixo a creure que això és així. Fer-ho, és creure poc en el nostre potencial. I el potencial d'Empuriabrava és tan gran que hem de creure en ell. Allò que pesa realment per venir a Empuriabrava són els seus atractius.

La creació de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), com queda?
Sincerament, no prosperarà. Vaig anar a Torroella de Montgrí per veure com anava l'expedient de l'Estartit. Porten deu anys treballant-hi i no sé sap com acabarà. També vaig visitar Sant Julià de Ramis i m'he entrevistat amb el Departament de Governació a Barcelona. Allà ens han sigut molt francs i, amb la llei ARSAL sobre la taula, ens n'haurem d'oblidar, entre d'altres coses perquè mai el nucli amb EMD pot tenir més població que el nucli original. La pròpia Llei ho impedeix. Sempre hi poden haver excepcions, però després hi ha la voluntat política general d'afavorir la segregació o l'agregació. Amb la crisi i les darreres lleis, tot va cap a les agregacions, mancomunar, mai fraccionar. No ens podem gastar diners en un expedient condemnat al no. Hem de crear d'altres opcions, potser uns consells municipals amb participació ciutadana. Crear una Entitat Municipal descentralitzada a Empuriabrava és una utopia, siguem sincers.

Tots plegats, som conscients del present i del futur de l'aeròdrom d'Empuriabrava, ara en mans d'uns propietaris de Dubai?
Quan es comenci a executar tot el projecte previst quedarem parats. Els empresaris de Dubai tenen previst invertir-hi cap a 20 milions d'euros, en diferents fases. La primera és d'uns 5 milions. Volen que Empuriabrava tingui el millor aeròdrom de paracaigudisme del món. Ja ho és en molts aspectes, però no en instal·lacions. Això no és cap casualitat: aquesta gent pot tenir molts diners però sempre miren molt bé on inverteixen. I esperem, que potser no es quedaran aquí... i no oblidem el Túnel del Vent, una inversió d'uns empresaris russos que van tenir clar què és Empuriabrava. Un altre projecte punter en l'àmbit mundial. No és cap casualitat que grans inversors mundials hagin triat Empuriabrava. Fins ara, la gent que venia de Sudàfrica, de Canadà, d'Austràlia... no venia pas per trobar-hi les millors instal·lacions aeronàutiques del món, venien i vénen per una altra cosa. A Empuriabrava, a Castelló, a l'Empordà ho troben tot. Hem de valorar més el que tenim, com ho sap fer la gent de fora.

Ras i curt, com tenen el tema de la gestió dels canals d'Empuriabrava?
A punt de resoldre el tema. Fa temps que hi treballem, tant la Generalitat com nosaltres. Passat l'estiu ho tindrem, si tot va bé. Ja tenim l'esborrany de l'acord de Govern per a la seva aprovació. El que ha costat molt són els tràmits administratius i jurídics, que han dilatat el tema més del que ens pensàvem. És un tema molt complex aquest de la segregació del port amb la resta dels canals. La voluntat política no ha canviat ni un bri, seguim amb la mateixa voluntat de fer-nos càrrec de la gestió.

És a dir, l'Ajuntament ha de gestionar els canals com si fossin un carrer més de Castelló d'Empúries?
Exactament, en els aspectes de gestió, manteniment i vigilància. És el que hem demanat sempre. El concessionari es quedarà els seus amarradors, amb el port esportiu, les benzineres, les grues, etc. Després, quedarà tota la feina nostra, amb la qual ja hem avançat per estar a punt quan toqui. I, atenció, no hi haurà cap augment d'ingressos per a l'Ajuntament. Tot el que s'ingressi revertirà en els canals. Pensem crear un òrgan participat de les entitats implantades des de fa temps a Empuriabrava. La taxa que s'hagi de pagar figurarà a les ordenances fiscals del municipi com qualsevol altra.

El problema de l'atermenament, ja superat, és el més greu que ha tingut Empuriabrava en la seva història?
Sense dubte, sí. Va afectar el govern anterior de Salvi Güell i tots vam remar per buscar solucions. Primer per l'afectació brutal que suposava i, segon, pel bloqueig econòmic que va generar. Va crear incertesa i alarma social. No es venia ni un clau. En tercer lloc, va crear una inseguretat jurídica que va afectar la imatge turística, no només d'Empuriabrava, sinó d'Espanya sencera. Era de república bananera. La nova Llei de Costes ha resolt la situació, ens ha anat molt bé. Hi ha hagut unitat de tot el municipi, en aquest sentit. Amb la seguretat jurídica generada, Empuriabrava ha remuntat el vol, la seva imatge s'ha regenerat en pocs temps, és un valor en alça, de forma objectiva.

Font: Santi Coll - Setmanari l'Empordà


No hi ha comentaris.

El Bloc de Xavi Sanllehí es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contràries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. El Bloc de Xavi Sanllehí no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè entén que són responsabilitat exclusivament seva. El Bloc de Xavi Sanllehí tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través d'aquest bloc.

Publica un comentari a l'entrada