diumenge, 25 d’octubre del 2009

L’estimada postal de Cadaqués

Fes clic per ampliar
Us convido a compartir aquesta bonica postal de Cadaqués. De fet fa un temps ja la vaig penjar al Facebook, però ara vull que figuri entre els articles del meu bloc.

Aquesta postal va ser feta als voltants de l'any setanta. Jo tenia uns vuit anys. Està feta des de la riba Pitxot estant, cara la platja de Port Dugué i amb l’església al fons. Es tracta d'una de les imatges més famoses de Cadaqués. Magnífica...

I em direu... perquè aquesta postal i no una altra?

Doncs, en primer lloc, perquè em porta molts records d'infantesa. A Cadaqués hi vaig viure durant molts estius. A cada racó hi conservo molts bons moments: pescant, navegant amb el llagut, banyant-me amb els amics, al Casino, al Marítim...

Si us hi fixeu veureu que a mà esquerra hi ha una noia que penja roba a l'exterior d'una botiga. Aquesta era "Es Cucurucuc", botiga de roba de la meva mare, que obria cada temporada, des de finals dels seixanta fins a principis dels vuitanta. La noia amb la cua de cavall i esclops era la meva germana Maite que l'ajudava.

Si mireu cap a la banda esquerra de la postal observareu un home que està estirant la proa d'un llagut blanc i taronja. Aquest home era el meu pare hissant el nostre llagut, la Maria. Anys més tard aquesta barca va ser la meva companya de pesqueres i sortides amb la colla, navegant per les cales del Cap de Creus.

Just al cantó, tirant una mica cap a l'esquerra, caminant per la platja, hi podreu veure una nena, era la Carme, la meva germana petita, que segurament va anar a rebre el meu pare que arribava de navegar.

Tornant a mà esquerra, al balcó de sobre la botiga veureu un gos que treu el cap pels barrots de la barana. Era la “Sarda”: una femella dàlmata que vam tenir i que era una més de la família.

I finalment, si agafeu i us fixeu en les arcades de la postal, també a mà esquerra, al fons, podreu observar un nen que va en bicicleta i que passa pel davant d'un 850 de color verd clar. Doncs aquest vailet era jo.

Aquesta postal la vaig descobrir ja fa anys tot mirant un d’aquells típics expositors de postals de les botigues. Va ser una gran troballa.

Ara podeu constatar l'estima que tinc per aquesta postal, fruit de la casualitat i que m'acompanyarà tota la meva vida com una instantània de la meva família i d'una època plena de bons records.



No hi ha comentaris.

El Bloc de Xavi Sanllehí es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contràries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. El Bloc de Xavi Sanllehí no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè entén que són responsabilitat exclusivament seva. El Bloc de Xavi Sanllehí tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través d'aquest bloc.

Publica un comentari a l'entrada