Durant un temps he deixat un xic abandonat aquest bloc. Fets que m'han afectat profundament m'havien desmotivat temporalment. Bé, després d'aquest parèntesi intentaré tornar-hi amb més constància...Vull reprendre aquesta activitat recordant que ahir va fer sis mesos que ens va deixar la meva germana, la Maite. Cinquanta-dos anys plens de vida i d'il·lusió que el maligne càncer va segar.
Hi ha molts moments que encara la recordo, animosa, interessada per tots, riallera, darrerament molt feliç amb en Patrick... quants bons moments vam compartir junts, era la meva confident en molts temes i sempre estava disposada a ajudar-me i animar-me en moments difícils. La trobo a faltar molt...
Des d'aquí t'envio un fort petó esperant retrobar-te en el més enllà.
1 comentari:
A mi Maite siempre la recordare, solo tinc bons records. Petonas Maite donde estes....
Publica un comentari a l'entrada