L'excavació arqueològica que Xavi Sanllehí va encarregar el 2006 dóna els seus fruits

Unes excavacions al costat de la Catedral per determinar l'existència d'un temple romànic anterior a l'actual, on es pretenia també descobrir les possibles restes medievals que haguessin perdurat al pas dels segles, encarregades per Xavi Sanllehí a l'arqueòloga Anna Maria Puig el novembre de l'any 2006 han donat els seus primers fruits.

En un primer punt d'excavació, a tocar la paret de l'actual Basílica, es van localitzar restes d'habitatges desapareguts recentment i datats del segle XIX. Unes construccions que, juntament amb l'aixecament de la capella de la Sang l'any 1724, van malmetre considerablement les restes arqueològiques com el cementiri que havia funcionat a la zona des de l'any 1635. A uns 12 metres al nord del lloc, on van localitzar-se diverses restes humanes de la baixa edat mitjana es va descobrir una altra tomba excavada a l'argila, conservada intacta i amb unes lloses de pissarra com a coberta. La troballa es va produir dins l'espai d'una rasa de comprovació i només es va excavar parcialment. De l'individu només es varen reconèixer les cames, just per sota de la pelvis; no obstant això, es va poder identificar com una noia d'entre 18 i 20 anys.

Amb les analítiques del Carboni 14 a la mà s'ha pogut determinar que les restes d'aquell esquelet pertanyen a l'època visigòtica i, per tant, són les més antigues localitzades fins avui dia al municipi de Castelló d'Empúries, fins a uns 200 anys més antigues, ja que les primeres notícies d'establiments humans a la zona eren del segle IX. Els resultats del carboni 14 han confirmat que amb un 95,4% de probabilitat, la datació s'emmarca entre el 659 i el 778. Això confirma l'existència d'un cementiri entre la segona meitat del segle VII o VIII. A més, aporta dades fefaents d'un context històric del qual fins ara no se'n tenia cap constància a Castelló, malgrat la presència de materials romans fora de context arqueològic.

Des d'aquí volem felicitar l'arqueòloga Anna Maria Puig, i a la seva col·laboradora, l’antropòloga Bibiana Agustí, per la troballa realitzada, podent considerar actualment que la noia enterrada entre l'any 659 i el 778 al subsòl de la sagrera de l'antiga església preromànica del Puig Salner és la primera castellonina documentada.